REIMPRESSIONS ÍNTIMES

Home / Exposicions / REIMPRESSIONS ÍNTIMES

Una proposta expositiva  fruit de la col·laboració entre Pi Piquer (artista) i Carme Martínez-Pierret (pianista)

Presentació a càrrec de Carme Martínez-Pierret:
Fa poc més d’un any vaig conèixer, gràcies a un comú i estimat amic, la Pi Piquer. Poc imaginava jo que els nostres camins artístics s’havien de creuar, i ben aviat!
A la segona trobada, la Pi ja em va dir: “aquesta nit he somiat que fèiem un concert juntes”. L’interès per altres formes d’expressió artística i el desig de sortir de l’estret marc del concert clàssic per tal de crear projectes transversals i originals m’han acompanyat al llarg de la meva trajectòria pianística. I el fascinant univers pictòric de Pi Piquer m’havia seduït completament, així que em va semblar una idea meravellosa; un somni, sí. El Destí va fer la resta: aquell mateix dia vaig rebre una trucada del director d’un festival internacional de música, per demanar-me un programa de concert. Immediatament li vaig suggerir -sense saber encara massa bé de què li parlava però amb prou convicció pel que sembla, donat que va acollir la proposta amb entusiasme- un “concert visual” al qual música i pintura anirien de la mà.
Després, la Pi va anar compartint amb mi altres somnis, altres idees que havia plasmat bellament al seu quadern d’artista: un piano de concert que s’alçava, orgullós, sobre el fascinant paisatge d’Ocre (Provença francesa), d’on prové el pigment del mateix nom; la tapa d’un piano de cua que s’havia convertit -per l’art de màgia dels seus pinzells-  en una paleta de pintor, en l’ala d’un ocell gegant o en la cua d’una seductora sirena… Jo me’ls mirava fascinada mentre sentia dins meu melodies, ritmes, acords… Després, seia al piano i cada so, cada harmonia, feien desfilar davant els meus ulls infinitat de línies, de formes, de colors.
Un any després, el piano-paleta de Pi Piquer ha esdevingut l’emblema del nostre projecte. El logotip de la nostra companyia d’espectacles, Tàndem / art lab —un ull traçat per la Pi, la pupil.la del qual és, alhora, el cap d’una nota musical— és prou revelador del propòsit que ens guia: explorar les relacions entre música i pintura, bastint ponts entre ambdues formes d’expressió artística. Un primer “concert visual”, dedicat a l’univers creatiu dels germans Mompou -que us presentem aquí- ha vist ja la llum; dos espectacles més es troben en fase de producció i moltes altres idees apassionants ens roden pel cap.
El gran pintor noruec Edvard Munch va afirmar als seus escrits -personalíssims, plens de rampells poètics i místics- que la seva visió canviava sota la influència de la música perquè aquesta li feia percebre els colors de manera molt diferent: la música “separava” els colors i l’inundava d’un sentiment de profunda alegria. Munch també va escriure:

« El que escoltem són ondes de sons percebudes pel timpà de l’oïda.
El que veiem són ondes lluminoses captades per la retina.
La poesia és allò que el cervell percep d’aquestes ondes a través de l’oïda i de l’ull. »

Aquestes línies han inspirat el nostre desig més profund: seduir els vostres timpans i atrapar les vostres retines, omplir-vos el cap de poesia… I que després de l’última pinzellada, quan la ressonància de la darrera nota s’hagi esvaït, us envaeixi aquell dolç sentiment posat en vers per Vicent Andrés Estellés: «Tant com el cor m’has omplert el cervell…»

Descarrega’t el CATÀLEG.