LAURA GIOVANNARDI: «ANGOLI ROTONDI»

Home / Exposicions / LAURA GIOVANNARDI: «ANGOLI ROTONDI»

Laura Giovannardi és una artista de Bolonya que, a principis de gener, arribava a Salt després d’haver guanyat una convocatòria d’intercanvi organitzada, conjuntament, per Les Bernardes i Rad’Art, un laboratori creatiu de San Romano que dirigeix, des de fa anys, el català Anton Roca.
Arribava a Salt, explica, «sense conèixer massa el lloc ni tenir clar quina direcció seguiria el meu treball: tot plegat va anar sorgint a mesura que prenia consciència de la complexa relació que hi ha entre el centre representat per Girona i una perifèria que, a més, compta amb una increïble diversitat cultural». Sigui com sigui, en va tenir prou amb dos o tres dies de passejades pel nucli urbà i per les seves  hortes i deveses per decidir que no intentaria fer cap gran discurs sobre una realitat tan  bigarrada sinó que optaria, en la mesura que fos possible, per atansar-se lentament «a les esferes més íntimes dels seus habitants».

El món a la butxaca
La idea era aparentment senzilla: només calia aturar persones de qualsevol perfil o edat de manera aleatòria i demanar-los que mostressin el contingut de les seves butxaques i, en cas d’avenir-se a participar, anotar en una petita llibreta els motius que els haurien dut a portar aquelles coses i no unes altres. De seguida, però, el projecte es va dimensionar: «La desconfiança inicial va donar lloc a una situació de complicitat força inesperada —destaca l’artista  encara amb sorpresa— i a situacions que ratllaven la confessió personal». Prova d’això són algunes pàgines memorables on els «entrevistats» deixen constància dels seus somnis truncats i de la frustració que acompanya tota forma de desencís.
Amb tot, Giovannardi insisteix en que ella mai va voler fer judicis morals de cap mena: «M’interessava fer visible com les persones habitem els espais, ja siguin públics o privats, a través dels objectes». I encara més: «La idea era demostrar que la noció de «centre» sempre és relativa a un punt de vista singular  i que, en darrera instància, cada persona és un centre a l’entorn del qual s’organitza el conjunt de la realitat».
En aquest sentit, no és estrany que l’artista imaginés una nova numeració pels carrers de Salt prenent com a punt de partida la casa del barri vell on ha viscut i treballat aquest mes de gener o que organitzés, amb l’ajuda d’un col·legi de la població, un partit de futbol amb una pilota vermella molt especial.

Un «centre» que navega
«La pilota és un angle rodó, de 360 graus, que pot servir de metàfora de la lluita política per la conquesta del centre i, al mateix temps, del repte personal que tots vivim, cada dia, per trobar les boies on amarrar la nostra embarcació i no anar a la deriva». La qüestió és que el destí de la pilota va acabar essent una mica com el d’Ulisses: Giovannardi va col·locar un GPS a l’interior de l’esfera i la va llança al riu Ter, just al seu pas per Salt, amb la intenció de fer-ne un seguiment via satèl·lit. En la nostra societat de control i de moviments migratoris cada vegada més globals, aquell gest aparentment simple esdevé, com dèiem, una metàfora poderosa.
Tot plegat, és a dir, els diferents materials gràfics —inclòs un vídeo del partit de futbol— es presenta en format expositiu a Les Bernardes de Salt: s’hi pot assistir amb les mans buides, però amb les butxaques plenes.

Presentació: divendres 23 a les 20h.