EL PAS DEL TEMPS. Vicenç Rovira

Home / Bernardes Photo / EL PAS DEL TEMPS. Vicenç Rovira

EL PAS DEL TEMPS

Hi ha llocs que el temps ha anat desgastant, que els seus habitants els han deixat o han marxat i qui s’hi acosta o hi ensopega els veu vells i deteriorats, sense cap mena de gràcia. Malgrat tot, però la seva visió ens diu que van ser un espai, fa temps, ple de contingut, focus de projectes i il·lusions.  Si som observadors hi podem veure les restes dels esforços que hi varen posar la gent que hi va viure per fer-lo habitable i agradable i també pràctic. Notem que molts anys enrere va ser refugi, centre neuràlgic i organitzatiu d’un grup humà amb els seus afectes i els seus conflictes, ple  de records. Un recer que els donava seguretat i confort, que el pas del temps inexorable no l’ha mantingut dempeus, no n’ha conservat l’essència que el feia tan important per als qui l’havien projectat, hi havien viscut i que segurament ja no hi són.
Però, per sort, hi ha la mirada del fotògraf que ens ajuda a veure’n la bellesa malgrat el seu estat. La natura s’ha encarregat de barrejar-s’hi sense consultar i les fotografies ens fa veure com pot ser-ne de bonica aquesta aliança involuntària, com unes  senzilles heures amb un recorregut imprevisible s’han posat suaument però amb contundència sobre un blau antic i lluminós. O també com una canal ha canviat de funció, ja ningú es preocupa de netejar-la perquè hi corri lliure l’aigua de la pluja, ara és una jardinera amb les seves flors boscanes traient el caparró i decorant el contorn de la teulada… Tot això i més és el que ens convida a veure l’autor, ell ens canvia la trista visió d’una casa en runes, deshabitada, … regalant-nos el seu punt de vista, fent-nos adonar de la màgia que hi ha en la seva mirada, que  transforma quelcom lleig, que el temps ha malmenat,  en quelcom bonic i lluminós.

Montse Lloveras