CULTURITZAR LES RUÏNES. MAQUETES DELS ALUMNES D’ARQUITECTURA.

Home / Exposicions / CULTURITZAR LES RUÏNES. MAQUETES DELS ALUMNES D’ARQUITECTURA.

Un projecte dirigit per Ramon Ripoll (arquitecte) i Pep Admetlla (escultor)

La iniciativa.
L’abandonament i el pas del temps «deconstrueixen» els edificis. La ruïna sorgeix quan el llenguatge de l’arquitectura, de l’urbanisme i del territori emmudeixen. En aquesta exposició, a través d’onze exemples, es proposa fer parlar (culturitzar) les ruïnes del Castell de Cervià de la mà del poeta Joan Margarit. Història, poble, paisatge i poesia són els materials d’aquesta reconstrucció imaginària.
Els participants són alumnes de 2on curs del Grau Fonaments d’Art i d’Arquitectura i de 4rt d’Arquitectura (assignatura de Projectes).

Escultura pública.
Als alumnes se’ls demana que desenvolupin els seus projectes sense cap restricció a banda de la necessitat d’incorporar-hi alguna forma d’escultura pública. Per això Ramon Ripoll compta amb la col·laboració de l’artista Pep Admetlla, conegut en especial per les seves «escultures transitables», obres que dilaten la noció essencialment volumètrica i material de la disciplina en benefici d’una concepció molt més relacional que, d’alguna manera, hibrida la mirada de l’arquitecte amb la de l’escultor.
L’objectiu, en qualsevol cas, també passa per superar un segrest: el de l’art públic en mans de determinades polítiques culturals. És a dir: repartir monuments (enlloc d’escultures) sense solta ni volta per places, carrers i rotondes, no és «art públic» sinó «art en l’espai públic». La millor caracterització d’aquesta categoria que sembla resistir-se a la comprensió per part de polítics, gestors i, malauradament, de nombrosos artistes, li devem al també escultor Siah Armajani: «Què és l’art públic? L’art públic no tracta sobre un mateix, sinó dels altres. No tracta dels gustos personals, sinó de les necessitats dels altres. No parla de l’angoixa de l’artista, sinó de la felicitat i el benestar dels altres. No tracta del mite de l’artista, sinó del seu sentit cívic. No pretén fer que la gent se senti empetitida i insignificant, sinó de glorificar-la. No busca engrandir el buit existent entre la cultura i el públic sinó tot el contrari».

Conveni amb la UdG
L’exposició que es pot veure a Salt només és un capítol (i la part més visible) d’un projecte que ve de lluny: pensada per l’arquitecte Ramon Ripoll i per l’escultor Pep Admetlla, es tracta d’una iniciativa fruit d’un conveni entre el Consell Comarcal del Gironès (en tant que òrgan gestor de la Casa de Cultura Les Bernardes) i l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. A grans trets, el principal objectiu del conveni és fomentar l’anàlisi crític de la situació actual amb l’objectiu darrer de detectar necessitats en l’àmbit cultural, artístic, arquitectònic i urbanístic del Gironès. Que els protagonistes d’aquesta iniciativa siguin alumnes d’Arquitectura és la conseqüència lògica d’un projecte que va néixer, ara fa tres anys, amb la voluntat de formar nous professionals de manera més transversal i no tan sols en les especificitats immediates de la seva disciplina.

Alumnes participants:
Javier Arrabal, Leyla Bal, Aina Brugués, Eudald Cadanet, Sergi Cano, Júlia Capdevila, Alba Casas, Mercè Ceperuelo, Joan Antoni Company, Gemma Fàbregas, Octavi Fontané, Joaquim Genover, Èric Guerrero, Jordi Guixeras, Lluís Marimont, Ruben Milena, Albert Nolla, Carla Oliver, Joaquim Perea, Lidia Pérez, Marina Planagumà, Eduard Puig, Marina Recuero, Alexandre Romero, Arnau Rotllant, Ivet Saballs, Gerard Santos, Maria Sanz, Jessica Sauleda, Alexandre Soles, Jaume Sudrià, Gil Trias i Pau Ventura.